Un escrit per no tenir-lo en compte... esteu avisats

Un dia d'aquells, que vull escriure, però quan tinc la parrafada, la torno a borrar...

Ja fa uns dies que em passa, que tinc el blog mig abandonat, i fins i tot he pensat en deixar-lo enrera, tancar-lo per dir-ho d'alguna manera; però és que la veritat és que també m'agrada tenir aquest espai per mi i per escriure el què em vingui de gust. De fet, és per això que me'l vaig fer.

Sé que de tant en tant, algú treu el cap per a veure si he escrit algo, més d'un del poble, de fet, m'ha dit: Alba, que se't en va la pinça escrivint!! jejeje, però noi, és el què té posar-se davant la pantalla quan estic sola, amb una cerveseta al costat i deixar que els dits vagin fent la seva, formant paraules, que potser al final quan me les llegeixo penso,... mare meva!!

I de fet... paro perquè se m'està anant l'olla. Tenia ganes de penjar alguna foto, i finalment m'he decidit per aquesta;

És la rosa alba, suposo perquè és blanca. Però m'ha agradat moltíssim.

Moltes vegades m'he preguntat com les flors poden arribar a ser tant perfectes, i l'altre dia mirant el blog de la Marta, vaig veure que no era l'única que m'ho preguntava. :)