Fa un any...

Primer de tot, molt bon any 2009 a tots! Espero que la revetlla hagi anat molt bé per tothom i que no hagi sigut tant accidentada com la del nostra cas, bé, no la revetlla en si, sinó lo accidentats que hem quedat després! jejeje, res greu, però em sembla que com em deia la Marta després de festa major començaré a pensar que les festes a Sta. Eugènia no són "festes" sinó "guerres" perquè ens deixen destrossats!

Bé, desitjat el bon any... avui fa justament un any que marxavem cap a Cranfield amb en Nogué. Cada cop em fa més "por" adonar-me de lo ràpid que passa el temps,... Hi ha tantes coses que semblen molt recents i que quan t'hi pares a pensar t'adones que fa temps que han passat!

Em recordo de quan vam arribar a Milton Keynes, plovent, tot ple de boira, carregats amb les maletes,... vam entrar a la casa, tot era moqueta, no enteniem gaire el què ens deien, jo, que a la que ens quedavem sols només tenia ganes de plorera, que vam anar al súper i ho trobavem caríssim, sopant al pizza hut, aquella ciutat que només hi havien botigues.... buff! sé que pensava: i ens hem d'estar 3 mesos aquí!!!

I ara, els tres mesos van passar volant! Vam conèixer persones que ara són importants per nosaltres, la casa amb moqueta tenia el seu encant, vam aconseguir minimament entendre el què ens deia la gent, i sinó teniem a l'Stuart que ens n'ensenyava :), de súper en vam trobar de més baratos i al pizza hut no hi vam tornar mai més!!

Osti, que gran és la diferència entre la primera impressió que tens d'un lloc i els records que tens quan ja no hi ets!!

Feliç 2009!

(avui tocava una mica de filosofada, que ara ja feia dies que no en deixava anar cap...)